Escola Infermeria

Documentació

Codi Deontolňgic de la Infermeria Espanyola


RESOLUCIÓ NÚM. 32/89: PER LA QUE S'APROVEN LES NORMES DEONTOLÒGIQUES QUE ORDENEN L'EXERCICI DE LA PROFESSIÓ D'INFERMERIA D'ESPANYA AMB CARÀCTER OBLIGATORI.

Imagen Portada Professional

Codi Deontolňgic de la Infermeria Espanyola

PREÀMBUL

Conforme l'article 75, paràgraf 16, dels Estatuts de l'Organització Col·legial aprovats pel Reial Decret 1856/1978, de 29 de juny, s'establix que el Consell General aprovarà les normes deontològiques que ordenen l'exercici de la professió, les quals tindran caràcter d'obligatòries.

En conseqüència, el Ple del Consell General, després dels oportuns informes jurídics, així com el dels diferents Col·legis provincials, tal com preceptua l'article 75 dels Estatuts anteriorment citats i sol·licitats a estos, amb data 18 de maig d'enguany, entre altres, i per unanimitat dels seus membres; va prendre el següent acord-resolució, l'expedient complet del qual obra en l'arxiu d'este Consell, secció de Resolucions:


Primer

S'aprova el Codi Deontològic de la Professió d'Infermeria que s'adjunta com annex a la present Resolució.


Segon

El compliment del mateix tindrà caràcter obligatori per a tots els professionals d'Infermeria de l'Estat.


Tercer

L'incompliment de tal Codi portarà implícit les sancions disciplinàries previstes en els Estatuts de l'Organització Col·legial

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Pel Consell General es prendran les mesures oportunes per a la difusió a tots els professionals d'Infermeria del document que tinga tal Codi.

 

DISPOSICIÓ FINAL

El Codi Deontològic de la Professió d'Infermeria entrarà en vigor en el dia de la data.

I perquè conste, expedisc i firme la present a Madrid a catorze de juliol de mil nou-cents huitanta-nou.

 

PROLOGUE

L'establiment d'un Codi Deontològic que servisca de marc per a l'exercici professional ha de partir, necessàriament, d'un marc conceptual que unifique i delimite els conceptes que sobre l'home, la societat, la salut i pròpia Infermeria tinguen els professionals que l'exercisquen.

L'home com a unitat indissoluble compost de cos i ment, subjecte als diferents efectes que estos elements produïxen sobre ell, és, al seu torn, un ser eminentment social, immers en un mig que li influïx positivament o negativament depenent de múltiples factors, que poden ser polítics, econòmics, geogràfics, culturals, etc., i establint-se una relació entre ell i el seu entorn que determinarà el seu grau de benestar; d'ací que resulte foidntal contemplar-ho des d'un punt de vista integral.

Per això, entenem que l'home és un ser bio-psico-social dinàmic, que interactua dins del context total del seu ambient, i participa com a membre d'una comunitat.

La salut es concep com un procés de creixement i desenvolupament humà, que no sempre se succeïx sense dificultat i que inclou la totalitat del ser humà. La dita salut es relaciona amb l'estil de vida de cada persona, i la seua forma d'afrontar eixe procés en el si dels patrons culturals en què viu.

Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordeidnt jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

Respecte al paper de les Infermeres en la societat, hem de tindre en compte la seua responsabilitat en l'àrea de:

  1. Prevenció de les malalties.
  2. Manteniment de la salut.
  3. Atenció, rehabilitació i integració social del malalt.
  4. Educació per a la salut.
  5. Formació, administració i investigació en Infermeria.

Hem d'estar en disposició de propiciar una resposta adequada als processos de canvi que experimente l'atenció de salut, mantenint normes d'educació, sent pioners en el suggeriment d'estratègies de posada en pràctica, que tinguen en compte el context social, polític i econòmic del país.

Partint de la base que la Infermeria com a professió constituïx un servici encaminat a satisfer les necessitats de salut de les persones sanes o malaltes, individual o col·lectivament, hem de tindre present que les Infermeres, han d'emfatitzar de manera prioritària, dins dels seus programes.

  1. L'adquisició d'un compromís professional seriós i responsable.
  2. La participació activa en societat.
  3. Reconeixement i aplicació en el seu exercici, dels principis d'ètica professional.
  4. L'adopció d'un profund respecte pels drets humans.

Són moltes les ocasions en què està en les nostres mans la dignitat de la naturalesa humana i d'ací la nostra major responsabilitat com a professionals d'Infermeria. Vivim en una època en què es fa precís realitzar una profunda reflexió sobre els aspectes humans, valors i actituds de les professions sanitàries, en general i de la professió d'Infermeria en particular.

Per això, tal vegada siga el moment més idoni per a parlar d'ètica professional, sense por de moralismes vetlats, sinó senzillament abordant, en el marc d'un Codi Deontològic, la qual cosa constituïx la carcassa de la nostra professió, més enllà dels seus elements tècnics.

De l'anteriorment exposat, extraiem les conclusions següents:

  1. En el nostre Codi Deontològic hauran de donar-se la mà continuïtat i actualitat. Els valors bàsics, permanents i irrenunciables en Infermeria, han de ser conservats també en el futur, però caldrà examinar una vegada i una altra les antigues concrecions d'eixos valors foidntals per a veure si encara poden complir la seua funció. Si ja no aconseguixen assumir i fer fructíferes les experiències de l'època, si desconeixen la progressiva complexitat de la vida, hauran de ser repensades novament i reformades en confrontació amb els modes d'entendre el nou temps.
  2. A l'hora de fixar instruccions concretes, convé ser discrets; serà preferible mostrar el sentit últim, total i humà de la nostra professió. Construir models concrets és competència de la consciència individual de cada professional responsable.
  3. L'avaluació present i futura ens demanarà un esforç, un decidit valor, per a mamprendre experiències i acceptar el provisional. A la vista de la complexitat de les condicions de vida cada vegada més diferenciades, seria utòpic que voldríem afrontar per endavant solucions concretes a tots els problemes que es presenten hui i es presentaran en el futur. En suma, hem de ser conscients que per molts codis Deontològics que tinguem, el risc de la consciència augmenta considerablement.

Amb estes reflexions hem elaborat un Codi Deontològic per a la Professió d'Infermeria a Espanya, que siga un instrument eficaç per a aplicar les regles generals de l'ètica al treball professional. Insistir en açò pareix, no poques vegades, una reiteració innecessària ja que es dóna per suposada en la nostra professió; no obstant, cada vegada amb major força van augmentant les veus que parlen de falta d'ètica, i de deshumanització. Per això, és necessari articular el contingut de la nostra responsabilitat professional, no siga que amb l'evolució de la Infermeria com a ciència se'ns vaja escapant la seua essència foidntal, la dels valors que li servixen de sosteniment.

S'equivoca qui pensa que la ciència no té res a veure amb els valors; si la ciència està hui en crisi, probablement siga per esta divergència antinatural. Ha de córrer paral·lela amb esta dimensió humana i, per això, situar-se en l'àmbit del moral.

Desitjaríem que este Codi servira per a tindre consciència que els valors que ens manegem són autènticament foidntals: la salut, la llibertat, la dignitat, en una paraula, la vida humana, i ens ajudarà als professionals d'Infermeria a foidntar amb raons de caràcter ètic les decisions que prenguem.

Estem convençuts, finalment, que un Codi Deontològic, quant a criteri ètic, és estrictament necessari per al bon exercici de la nostra professió, no sols per a fer ús d'ell en situacions extremes, sinó per a reflexionar a través d'ell en aquelles situacions diàries en què es poden lesionar o infravalorar els drets humans.

Fer Infermeria és quelcom que va més enllà de la pura tècnica; les nostres actituds han de transcendir al limitat marc que ens atorga un Codi Deontològic, ja que ser Infermera és gaudir d'un tarannà davant de la vida, el seu origen creació, més enllà dels límits del ser humà, per a l'estímul tant de bo del qual ens servisca este Codi Deontològic.

En el present Codi estan pràcticament incardinados els tres grans grups, corresponents a les distintes obligacions morals:

  1. La Infermera i ser l'humà
  2. La Infermera i la societat.
  3. La Infermera i l'exercici professional.

DECLARACIÓ PRÈVIA

La Moral Professional no és més que una aplicació de les regles generals de la moral al treball professional de l'home, com la Llei Natural no és una altra cosa que la participació de la Llei Eterna en la criatura racional.

La Deontologia és el Conjunt dels deures dels professionals d'Infermeria que han d'inspirar la seua conducta.

CAPÍTOL I

ÀMBIT D'APLICACIÓ


Artículo 1

Les disposicions del present Codi obliguen totes les Infermeres inscrites en els Col·legis, siga qual fora la modalitat del seu exercici (lliure, al servici de la Sanitat Pública, Privada, etc.) També s'aplicaran, per a la resta dels estrangers que per convenis, tractats internacionals puguen exercir ocasionalment a Espanya.


Artículo 2

Una de les responsabilitats prioritàries del Consell General i dels Col·legis és l'ordenació, en el seu àmbit respectiu, de l'activitat professional dels col·legiats, vetlant per l'ètica i dignitat professional i pel respecte a causa dels drets i dignitat dels malalts.


Artículo 3

De conformitat amb el que disposa l'article anterior, serà funció primordial del Consell General i dels Col·legis afavorir i exigir el compliment dels drets deontològics de la professió, arreplegats en el present codi.

CAPÍTOL II

LA INFERMERIA I EL SER HUMÀ, DEURES DE LES INFERMERES


Artículo 4

La Infermera reconeix que la llibertat i la igualtat en dignitat i dret són valors compartits per tots els sers humans que es troben garantits per la Constitució Espanyola i Declaració Universal de Drets Humans.

Per això, la Infermera està obligada a tractar amb el mateix respecte a tots, sense distinció de raça, sexe, edat, religió, nacionalitat, opinió política, condició social o estat de salut.


Artículo 5

Conseqüentment les Infermeres han de protegir al pacient, mentres estiga al seu atenció, de possibles tractes humiliants, degradants, o de qualsevol altre tipus d'afronts a la seua dignitat personal.


Artículo 6

En exercici de les seues funcions, les Infermeres estan obligades a respectar la llibertat del pacient, a triar i controlar l'atenció que se li presta.


Artículo 7

El consentiment del pacient, en l'exercici lliure de la professió, ha de ser obtingut sempre, amb caràcter previ, davant de qualsevol intervenció de la Infermera. I ho faran en reconeixement del dret moral que cada persona té a participar de forma lliure, i favoritament manifestada sobre l'atenció que se li preste.



Artículo 8

En condicions físiques i psíquiques de prestar el seu consentiment, la Infermera haurà de buscar-ho a través dels familiars o acostats a este.


Artículo 9

La Infermera mai emprarà ni consentirà que altres ho empren, mesures de força física o moral per a obtindre el consentiment del pacient. En cas d'ocórrer així, haurà de posar-ho de les autoritats sanitàries, i del Col·legi Professional respectiu amb la major urgència possible.


Artículo 10

És responsabilitat de la infermera mantindre informat el malalt, tant en l'exercici lliure de la seua professió com quan esta s'exercix en les institucions sanitàries, emprant un llenguatge clar i adequat a la capacitat de comprensió del mateix.


Artículo 11

De conformitat amb allò que s'ha indicat en l'article anterior, la Infermera haurà d'informar veraçment el pacient, dins del límit de les seues atribucions. Quan el contingut d'eixa informació excedix del nivell de la seua competència, es remetrà al membre de salut més adequat.


Artículo 12

La Infermera haurà de valorar la situació física i psicològica del pacient abans d'informar-li de la seua real o potencial estat de salut, tenint en compte, en tot moment que este es trobe en condicions i disposicions d'entendre, acceptar o decidir per si mateix.


Artículo 13

Si la Infermera és conscient que el pacient no està preparat per a rebre la informació pertinent i requerida, haurà de dirigir-se als familiars o acostats del mateix.

CAPÍTOL III

DRETS DELS MALALTS I PROFESSIONALS D'INFERMERIA


Artículo 14

Tot ser humà té dret a la vida, a la seguretat de la seua persona i a la protecció de la salut. Ningú pot ser objecte d'ingerències arbitràries en la seua vida privada, en la seua família o el seu domicili.


Artículo 15

La Infermera garantirà i durà a terme un tractament correcte i adequat a totes les persones que ho necessiten, independentment de quin puga ser el seu patiment, edat o circumstància de les dites persones.


Artículo 16

En el seu comportament professional, la Infermera tindrà present que la vida és un dret foidntal de ser humà i per tant haurà d'evitar realitzar accions conduents al seu menyscabament o que conduïsquen a la seua destrucció.


Artículo 17

La Infermera no podrà participar en investigacions científiques o en tractaments experimentals, en pacients que estiguen al seu atenció, si prèviament no s'haguera obtingut d'ells, o dels seus familiars o responsables, el corresponent consentiment lliure i informat.


Artículo 18

Davant d'un malalt terminal, la Infermera, conscient de l'alta qualitat professional de les cures pal·liatives, s'esforçarà per prestar-li fins al final de la seua vida, amb competència i compassió, les cures necessàries per a alleujar els seus patiments. També proporcionarà a la família l'ajuda necessària perquè puguen afrontar la mort, quan esta ja no puga evitar-se.



Artículo 19

La Infermera guardarà en secret tota la informació sobre el pacient que haja arribat al seu coneixement en l'exercici del seu treball.


Artículo 20

La Infermera informarà dels límits del secret professional i no adquirirà compromisos baix secret que comporten malícia o danyen a tercers o a un bé públic.


Artículo 21

Quan la Infermera es veja obligada a trenca el secret professional per motius legals, no ha d'oblidar que moralment la seua primera preocupació, ha de ser la seguretat del pacient i procurarà reduir al mínim indispensable la quantitat d'informació revelada i el nombre de persones que participen del secret.


Artículo 22

De conformitat en el que disposa l'article 16.1 de la Constitució Espanyola, la Infermera té, en l'exercici de la seua professió, el dret a l'objecció de consciència que haurà de ser degudament explicitat davant de cada cas concret. El Consell General i els Col·legis vetlaran perquè cap Infermera puga patir discriminació o perjuí a causa de l'ús d'eixe dret.

CAPÍTOL IV

LA INFERMERA DAVANT DE LA SOCIETAT


Artículo 23

Les Infermeres han d'ajudar a detectar els efectes adversos que exercix el medi ambient sobre la salut dels hòmens.


Artículo 24

Les Infermeres han de mantindre's informats i en condicions de poder informar sobre les mesures preventives contra els riscos dels factors ambientals, així com sobre la conservació dels recursos actuals de què es disposa.


Artículo 25

Des del seu exercici professional, la Infermera ha de conéixer, analitzar, registrar i comunicar les conseqüències ecològiques dels contaminants i els seus efectes nocius sobre els sers humans, a fi de participar en les mesures curatives que s'hagen d'adoptar.


Artículo 26

La Infermera, dins de les seues funcions, ha d'impartir l'educació relativa a la salut de la Comunitat, a fi de contribuir a la formació d'una consciència sana sobre els problemes del medi ambient.


Artículo 27

Les Infermeres han de cooperar amb les autoritats de Salut en la planificació d'activitats que permeten controlar el medi ambient i siguen relatives al millorament de l'atenció de salut comunitària.


Artículo 28

Les Infermeres participaran en les accions que exercite o desenvolupe la Comunitat respecte als seus propis problemes de salut.


Artículo 29

La Infermera ha de participar en els programes tendents a reduir l'acció dels elements químics, biològics o físics causats per la indústria i altres activitats humanes a fi de contribuir a la millora de la qualitat de la població.


Artículo 30

La Infermera participarà en equips multiprofesionales que desenvolupen investigacions epidemiològiques i experimentals dirigides a obtindre informació sobre els riscos ambientals que puguen afectar la salut de la millora de vida i treball determinant les accions i avaluant els efectes de la intervenció d'Infermeria.

CAPÍTOL V

PROMOCIÓ DE LA SALUT I BENESTAR SOCIAL


Artículo 31

El personal d'Infermeria haurà de col·laborar en la promoció de la salut posant al servici de l'èxit d'eixa funció social els seus coneixements científics i conducta ètica en el desenvolupament dels diferents programes que es planifiquen amb eixe objectiu.


Artículo 32

Els projectes i programes de promoció de la salut, han de respectar la integritat del grup social tenint en compte la gran diversitat de nivells socioculturals i econòmics.


Artículo 33

El personal d'Infermeria haurà de reconéixer i concedir al grup social de dret que li correspon en la promoció de la salut, permetent-li una participació real en les decisions que li concernixen.


Artículo 34

En l'establiment de programes de promoció de la salut i en el repartiment dels recursos disponibles, la Infermera es guiarà pel principi de la justícia social de donar més al més necessari. Els conceptes de justícia social són una miqueta més que paternalisme.

CAPÍTOL VI

LA INFERMERIA I ELS DISMINUÏTS FÍSICS, PSÍQUICS I INCAPACITATS


Artículo 35

Com a conseqüència del Dret Públic, que tenen els disminuïts físics, psíquics i incapacitats a ser integrats i readaptats a la Societat a què pertanyen, les Infermeres posaran al seu servici tant els seus coneixements professionals com la seua capacitat de cures perquè individualment o col·laborant amb altres professionals, s'esforcen a identificar les causes principals de la incapacitat a fi de previndre, curar-les o rehabilitar-les.


Artículo 36

Així mateix haurà de col·laborar amb organismes, institucions o associacions que tinguen com a finalitat la reacció i desenvolupament de servicis de prevenció i atenció a minusvàlids i incapacitats.


Artículo 37

Igualment hauran de col·laborar en l'educació i formació de la Comunitat perquè aquells membres que patisquen incapacitats o minusvalideses puguen ser integrats en la mateixa i, a través d'elles, en la Societat.

CAPÍTOL VII

EL PERSONAL D'INFERMERIA I EL DRET DEL XIQUET A CRÉIXER EN SALUT I DIGNITAT, COM OBLIGACIÓ ÈTICA I RESPONSABILITAT SOCIAL.


Artículo 38

Les Infermeres en el seu exercici professional han de salvaguardar els drets del xiquet.


Artículo 39

La Infermera denunciarà i protegirà als xiquets de totes maneres d'abusos i denunciarà les autoritats competents els casos de què tinga coneixement.


Artículo 40

En l'exercici de la seua professió la Infermera promourà la salut i el benestar familiar a fi que en tal nucli els xiquets siguen desitjats, protegides i cures de manera que puguen créixer amb salut i dignitat.


Artículo 41

La Infermera haurà de contribuir, per mitjà del seu treball, i en la mesura de la seua capacitat, que tots els xiquets tinguen adequada alimentació, vivenda, educació i reben les necessàries cures preventives i curatius de salut.


Artículo 42

La Infermera contribuirà a intensificar les formes de protecció i cures destinades als xiquets que tenen necessitats especials, evitant que siguen maltractats i explotats, en tot el seu cicle vital. També procurarà la reinserció o adopció dels xiquets abandonats

CAPÍTOL VIII

LA INFERMERIA DAVANT DEL DRET A UNA ANCIANITAT MÉS DIGNA, SALUDABLE I FELIÇ COM CONTRIBUCIÓ ÈTICA I SOCIAL AL DESENVOLUPAMENT HARMONIÓS DE LA SOCIETAT.


Artículo 43

Les Infermeres han de prestar atenció de salut tant a l'ancià malalt com sa, a fi de mantindre la seua independència, fomentant el seu autoatenció per a garantir un millorament de la qualitat de vida.


Artículo 44

En l'àmbit de la seua competència professional, la Infermera serà responsable dels programes d'educació per a la salut dirigits a l'ancià.


Artículo 45

Les Infermeres han d'influir en la política de salut, perquè es pose a disposició de tots els ancians que ho precisen, una atenció de salut competent i humana. Eixa atenció serà integral i inclourà ens altres mesures, l'adaptació material de la vivenda i l'accés a activitats de temps lliure.


Artículo 46

La Infermera ha d'incloure en els seus programes d'educació, l'atenció integral d'Infermeria a l'ancià.

CAPÍTOL IX

EL PERSONAL D'INFERMERIA DAVANT DEL DRET QUE TOTA PERSONA TÉ A LA LLIBERTAT, A LA SEGURETAT I A SER RECONEGUDA, TRACTADA I RESPECTADA COM SER HUMÀ


Artículo 47

Les Infermeres hauran de rebutjar enèrgicament qualsevol tipus de pressions que puguen exercir-se'ls, amb la finalitat d'utilitzar o manipular els seus coneixements o habilitats en perjuí dels sers humans.


Artículo 48

Quan es donara la circumstància a què al·ludix l'article anterior, la Infermera deurà, en defensa dels principis ètics de la professió, denunciar el cas davant del seu Col·legi. En cas necessari, este, a través del Consell General, informarà de l'Autoritat o de l'opinió pública, les irregularitats indicades, i adoptarà les accions necessàries i urgents que el cas requerisca, a fi d'establir l'orde ètic alterat i defendre la dignitat i llibertat dels Col·legiats.


Artículo 49

Cap Infermera podrà participar en qualsevol forma de tortura i mètodes que permeten sotmetre a sessions de patiment a qualsevol ser humà.


Artículo 50

En cas d'emergència, la Infermera està obligada a prestar el seu auxili professional al ferit o malalt. En situacions de catàstrofe, haurà de posar-se voluntàriament a disposició dels que coordinen els programes d'ajuda sanitària.



Artículo 51

La Infermera cooperarà amb els organismes oportuns a solucionar els problemes de salut de presos i refugiats, ajudant en la seua adaptació a un nou forma de vida.

CAPÍTOL X

NORMES COMUNES EN L'EXERCICI DE LA PROFESSIÓ.


Artículo 52

La Infermera exercirà la seua professió amb respecte a la dignitat humana i la singularitat de cada pacient sense fer cap distinció per raons de situació social, econòmica, característiques personals o naturalesa del problema de salut que li afligisca.

Administrarà els seus cures en funció exclusivament de les necessitats dels seus pacients.


Artículo 53

La Infermera tindrà com a responsabilitat primordial professional la salvaguarda dels Drets Humans, orientant la seua atenció cap a les persones que requerisquen els seus cures.


Artículo 54

La Infermera ha d'adoptar les mesures necessàries per a protegir al pacient quan les cures que se li presten siguen o puguen ser amenaçats per qualsevol persona.


Artículo 55

La Infermera té l'obligació de defendre els drets del pacient davant de maltractaments físics o mentals, i s'oposarà per igual que se li sotmeta a tractaments fútils o que se li negue l'assistència sanitària.


Artículo 56

La Infermera assumix la responsabilitat de totes les decisions que a nivell individual ha de prendre en l'exercici i la seua professió.


Artículo 57

La Infermera ha d'exercir la seua professió amb responsabilitat i eficàcia, siga quin siga l'àmbit d'acció.


Artículo 58

La Infermera no ha d'acceptar el compliment d'una responsabilitat que no siga de la seua competència, en demèrit de la competència, en demèrit del compliment de les seues pròpies funcions.


Artículo 59

La Infermera mai haurà de delegar en qualsevol altre membre de l'equip de salut, funcions que li són pròpies i per a les quals no estan els altres degudament capacitats.


Artículo 60

Serà responsabilitat de la Infermera, actualitzar constantment els seus coneixements personals, a fi d'evitar actuacions que puguen ocasionar la pèrdua de salut o de vida de les persones que atén.


Artículo 61

La Infermera està obligada a denunciar totes les actituds negatives que observe cap al pacient, en qualsevol dels membres de l'equip de salut. No pot fer-se còmplice de persones que descuiden deliberada i culpablement els seus deures professionals.


Artículo 62

Les relacions de la Infermera amb els seus col·legues i amb els restants professionals amb els que coopera hauran de basar-se en el respecte mutu de les persones i de les funcions específiques de cada u.



Artículo 63

Per a aconseguir el millor servici dels pacients, la Infermera col·laborarà diligentment amb els altres membres de l'equip de salut. Respectarà sempre les respectives àrees de competència, però no permetrà que se li arrabasse la seua pròpia autonomia professional.


Artículo 64

La Infermera ha de sol·licitar, sempre que siga necessari, la col·laboració dels membres d'altres professions de salut, que assegure al públic un servici de millor qualitat.


Artículo 65

És deure de la Infermera compartir amb els seus col·legues aquells coneixements i experiències que puguen contribuir al millor servici dels malalts i a l'enfortiment de la professió.


Artículo 66

La Infermera, en el tracte amb subordinats, superiors, col·legues i altres professionals sanitaris, es guiarà sempre per les regles de bona educació i cortesia.


Artículo 67

La Infermera en les relacions amb els seus col·legues mai practicarà la competència deslleial, ni realitzarà publicitat professional enganyosa per a acaparar clients. La Infermera considerarà com un honor que els seus col·legues la criden perquè preste cures d'Infermeria a ells o als seus familiars més pròxims. És norma tradicional no exigir en eixes circumstàncies el pagament dels honoraris meritats pels actes professionals realitzats.


Artículo 68

La Infermera no acceptarà fer-se càrrec d'un client que està sent atés per un altre col·lega sense el previ consentiment d'este, excepte per una causa molt justificada, i en cas d'urgència.

CAPÍTOL XI

L'EDUCACIÓ I LA INVESTIGACIÓ DE LA INFERMERIA.


Artículo 69

La Infermera no sols estarà preparada per a practicar, sinó, que haurà de posseir els coneixements i habilitats científiques, que la Lex Artis, exigix en cada moment a la Infermera competent.


Artículo 70

La Infermera serà conscient de la necessitat una permanent posada al dia i per mitjà de l'educació continuada i desenvolupament del conjunt de coneixements sobre els quals es basa el seu exercici professional.


Artículo 71

La Infermera haurà de valorar les seues pròpies necessitats d'aprenentatge, buscant els recursos apropiats i sent capaç d'autodirigir la seua pròpia formació.


Artículo 72

La Infermera ha d'assumir individualment i col·lectivament la responsabilitat de l'educació en la Infermeria a tots els seus nivells.


Artículo 73

La Infermera ha de procurar sistemàticament, en el camp de la seua activitat professional a fi de millorar les cures d'Infermeria, rebutjar pràctiques incorrectes i ampliar el cos de coneixements sobre els quals es basa l'activitat professional.


Artículo 74

És obligació de la Infermera que participe en investigació, vigilar que la vida, la salut i la intimitat dels sers sotmesos a estudi, no estiguen exposades a riscos físics o morals desproporcionats en el curs d'estes investigacions.



Artículo 75

La Infermera, a l'actuar ja siga com a investigadora, com a assistent d'investigació o com a experta que valora críticament els resultats de la investigació, ha de tindre presents els principis promulgats per la declaració d'Hèlsinki i els que regulen l'ètica de la publicació científica.

CAPÍTOL XII

CONDICIONS DE TREBALL.


Artículo 76

La Infermera que accedix a llocs de rellevància o responsabilitat en l'Administració Sanitària o en centres sanitaris, haurà de tractar en tot moment amb correcció als seus col·legues, inclús en el cas de sorgir discrepàncies.


Artículo 77

La Infermera ha de treballar per a assegurar i mantindre unes condicions laborals que respecten l'atenció al pacient i la satisfacció dels professionals.


Artículo 78

Inclús en cas de conflictes laborals i de suspensió organitzada dels servicis professionals, la Infermera tindrà present que la seua primera responsabilitat és atendre als interessos dels malalts.


Artículo 79

La Infermera que participe en un conflicte laboral, té el deure de coordinar i comunicar les mesures adoptades per a garantir la continuïtat de les cures que necessiten els seus pacients.


Artículo 80

Quan la Infermera observara que les deficiències que es donen en les institucions sanitàries, públiques o privades, que presta els seus servicis, poden influir negativament sobre la salut o la rehabilitació dels pacients que té a càrrec seu, haurà de posar-ho del Col·legi, perquè este prenga les mesures oportunes. El Col·legi, si la gravetat del cas ho requerix, ho comunicarà al Consell General, perquè este, a nivell d'Estat, exercisca les accions oportunes davant dels organismes competents i dicte les instruccions necessàries per a la deguda protecció dels pacients i del personal d'Infermeria.

CAPÍTOL XIII

PARTICIPACIÓ DEL PERSONAL D'INFERMERIA EN LA PLANIFICACIÓ SANITÀRIA.


Artículo 81

La participació del Personal d'Infermeria en la Planificació Sanitària s'exercirà:

A través dels Consells Generals i Col·legis respecte a les normes i disposicions que es dicten.

A través de les Infermeres en l'execució dels plans o en l'elaboració dels programes locals concrets.


Artículo 82

La Infermera ha de participar pleidnt, a través del Consell General, de les agrupacions de Col·legis o dels propis Col·legis, en les comissions de planificació i en els consells d'administració en què es decidixen les polítiques sanitàries a nivell estatal, autonòmic o provincial.


Artículo 83

La Infermera forma part integrant i qualificada de l'assistència sanitària, sent responsable dels servicis d'Infermeria que dirigix.


Artículo 84

La Infermera procura estar present i participar activament, a títol individual i amb independència de les actuacions corporatives, en tot el sistema nacional de salut i en els seus organismes locals autonòmics i estatals.


Artículo final

El Consell General s'obliga a mantindre al dia el contingut d'este Codi Deontològic i publicarà oportuidnt el text dels articles nous o modificats.